Portant colors, ja que la vida, sovint, no els porta!.

L’altre dia vaig parlar amb una de les millors persones que vaig tenir el plaer de conèixer en l’escapada a Escòcia del passat juliol; L’Emma, una joveneta amb un somriure increïble, la primera cosa que va dir-me va ser:

Carme, encara recordo una frase que vas dir-me aquella tarda de sol allà a prop del llac ness…

M’agrada portar colors, ja que la vida, sovint, no els porta.

Apa doncs aquí tens! Més colorets per tu bonica!
fins aviat.